Comiats...

Últims dies per aquí abans de marxar... dies de comiats una mica tristos... El dijous amb la colla, el divendres amb la gent de la feina, dissabte últim dia de festa per terres catalanes amb la colla del meu germà, avui amb els avis... I em sap molt greu amb la gent que havia de quedar avui i al final no he pogut (ho sento de veritat montse i eva!), espero veure'ns per nadal!

A vegades la vida no és com un voldria... a vegades fan mal i altres te'n fan, a vegades esperes respostes que no arriben, i d'altres arriben inesperadament, t'agafen per sorpresa i fan mal... a vegades no saps ni el que vols, ni el camí a seguir. Però sóc humana i m'equivoco i els que m'envolten també. I perquè sóc humana també dubto, i sovint sóc orgullosa i tossuda. Però mai m'he considerat una mala persona per molts cops que m'hagi equivocat ni penso que no tinc sentiments encara que em costi demostrar-ho més que altra gent. Faria el que fos i ho donaria tot per aquells que m'aprecien.
Puc ser tímida, introvertida, pocatraça, cagadubtes i algun cop borde quan no tinc un bon dia... però puc assegurar que mai he desitjat mal a ningú. Vull allunyar-me dels mals rollos perquè em fan infeliç, i no van amb mi. Vull envoltar-me de bones vibracions i de persones que m'acceptin tal com sóc!

No sé que m'espera a Praga, però com a mínim un canvi, que ja és molt. Trobaré gent tan maca com la meva colla? Jejej s'us estima!!


"Per construir un bell somni
el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.

Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,
compromisos, interessos
i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.

I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runesi fer-ne un altre, tot seguit."


Última actualització en terres catalanes. Us trobaré a faltar gent! Gràcies a tots els que heu estat amb mi en moments bons i dolents i per deixar-me ser una petita peça de les vostres vides!!

Petons ben forts!

Felicitaaaaaaaaaats!

Feliciteu aquest homenot que avui fa 24 anys!! XD

FELICITATS PERDI!! JOJOJO

Cultura txeca

Si l'idioma txec fos una persona, podriem entendre que necessitaria terapia. És possible que la República Txeca sigui una de les nacions més estables i en millor situació dels països de l'Europa de l'Est, però en els últims segles ha estat fustigat en repetides ocasions pels seus veïns. Més recentment, el 1993, el Divorci de Vellut va posar fi a l'artificial parella que conformava Txecoslovàquia i ha permès a les llengües txeca i eslovaca seguir els seus propis rumbs després de setanta anys de convivència.

Ambdós idiomes pertanyen a la branca occidental de la família de llengües eslaves, que arribaren a l'oest amb els eslaus com a resultat de les invasions dels avars, huns, búlgars i magiars els segles V i VI. El txec està emparentat amb el polonès, encara que ho està molt més amb l'eslovac (la gent gran a Eslovàquia i Txèquia poden entendre's, encara que els joves solen tenir més dificultats al no haver estat exposats tant temps a l'altra idioma).

Els primers documents escrits daten del segle XIII, amb l'auge del poder polític txec, que va continuar uns segles. No obstant això, la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, va estar a punt de causar l'extinció de l'idioma. Per sort, el resurgiment nacional de finals del segle XVIII li retornà protagonisme... almenys fins el segle XX, quan els nazis primer i els comunistes després el relegaren una vegada més a un segon pla.

Molts hispanoparlants es posen a tremolar quan llegeixen paraules txeques com prst (dit) o krk (coll), en les que no sembla que hagi vocals, o les successions de consonants aparentment impronunciables com ctrnáct dní (quinze dies). I com no, que cada idioma ha de tenir els seus "trabalenguas" tan agraïts pels no parlants i que tanta gràcia els hi pot arribar a fer a ells dit per algú que no en té ni idea... com per exemple: Strc prst skrz krk (clava't el dit al coll), que la traducció també té nassos, sí senyor. I ara que algú em digui com cony es poden entendre parlant així i sobretot sense tirar escopits, i si es pot fer d'alguna manera que baixi déu i m'ho ensenyi, perquè jo fa estona que ho intento i no us vull dir pas el que semblo.

Si heu llegit fins aquí, només dir-vos que gràcies per la vostra atenció.


P.D. M'han arribat fonts de que aquests dies, pel matí ja estan a 0º, i durant el dia uns 10. Us he dit mai que no suporto el fred? xD

P.D.2 He vist una foto de la cuina de la residència. Més petita que la meva, 2 fogons i 16 persones.

P.D.3 Em sembla k les passarem putes xDD tot i així... quina il·lusió em fa anar-hi! :D

Sitges...

Una de les coses que has de fer abans de marxar d'un lloc és acomiadar-te de tothom i de tot el que t'estimes. Jo no és que hi freqüenti gaire, però m'encanta contemplar-lo, sentir l'olor, aquest so tan especial, aquesta remor... Així doncs que m'en vaig anar a veure aquest mar tan nostre per dir-li a reveure xD

Mal dia...

Avui és d'aquells dies que... tot ho veus negre. Estic emprenyada amb el món i amb tothom (espero que sigueu bona gent i no m'ho tingueu en compte!). És d'aquells dies que no saps què fer i et sents sol... És d'aquells dies que la gent et decepciona...

Amb més ganes de marxar que mai... de fer punt i a part, començar de nou... vull riure, somniar, viatjar, conèixer gent, ballar, fer el boig, emocionar-me, gaudir, vull viure!

Avui és d'aquells dies que voldries agafar el cotxe i començar a fer kilòmetres sense rumb fix. Qui sap si...

Diada!

Hola gent!

Jo ja m'adelanto un dia! Però de fet per a mi cada dia és 11 de setembre i cada dia tindria la senyera al balcó! M'hauria agradat anar a la manifestació de Bcn però em sembla que hi ha poca predisposició... en fi! un altre any serà!

I avui no crec que faci res perquè ja m'estic adormint sobre el teclat casi... això de llevar-se a les 6 i poc cada dia no pot ser bo :_ avui és d'aquells dies que hi ha ganes de quedar-se a caseta fent panxing i mirant la tele... suposo que més endavant ja em vagarà de sortir :P

I per cert, dilluns hi va haver trobada de dones! Fantàstica! Un quimet amb la Caro, Montse i Meri i després a la creperia! Si és que... què faria jo sense les meves nenes! Vanessa faltaves tu! El pròxim dia t'hi vull veure eeeh! Comences parlant d'homes i acabes parlant de l'univers i l'existència humana xDD

Bé, tornant al tema anterior... us deixo amb la lletra d'una cançoneta que enganxa des del primer dia que la sents... sempre i quan sentiu que sou d'un país... :)

"Sóc d´un país que de cert vé d´antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.

Sóc d´un país on de la por se´n diu seny,
que camina un pas endavant i dos enrera.

Sóc d´un país que es desfà poc a poc
i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.

Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.
JO SÓC D´UN PAÍS, SÓC DEL MÓN

Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,
que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir,
que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar a dintre les venes.
QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN"

P.D. Vull veure moltes senyeres als balcons demà!!!

P.D.2 M'he comprat un mocador pel coll! 30 eurus :_ Què passa, no heu tingut mai un capritxu vatrus?

P.D.3 Ara toca fer el cor fort ;***

Actualitzo!

Ara veig que fa temps que no actualitzo... és que fins ara no tenia seguidors!! Ja no recordava ni l'adreça del meu blog... I tampoc tinc massa coses per explicar, jo encara sóc aquí amb la meva vida rutinària de llevar-me a les 6:30, pujar a Puig-reig, fer les meves 7 horetes baixar i la tarda... doncs depén del dia!
I res, que molt sovint penso en Praga... les coses que m'he d'endur, com serà tot allò, si hi estaré bé, la gent que coneixeré... aiai, em fa mol respecte però a la vegada molta il·lusió!

I res, només actualitzo per dir kenkara sóc viva i tal i tal! Me'n vai a fer un gotet de cacaolat x celebraru... k kada dia s'ha d viure com si fos l'últim! home! xD