divendres, 19 de setembre del 2008

Cultura txeca

Si l'idioma txec fos una persona, podriem entendre que necessitaria terapia. És possible que la República Txeca sigui una de les nacions més estables i en millor situació dels països de l'Europa de l'Est, però en els últims segles ha estat fustigat en repetides ocasions pels seus veïns. Més recentment, el 1993, el Divorci de Vellut va posar fi a l'artificial parella que conformava Txecoslovàquia i ha permès a les llengües txeca i eslovaca seguir els seus propis rumbs després de setanta anys de convivència.

Ambdós idiomes pertanyen a la branca occidental de la família de llengües eslaves, que arribaren a l'oest amb els eslaus com a resultat de les invasions dels avars, huns, búlgars i magiars els segles V i VI. El txec està emparentat amb el polonès, encara que ho està molt més amb l'eslovac (la gent gran a Eslovàquia i Txèquia poden entendre's, encara que els joves solen tenir més dificultats al no haver estat exposats tant temps a l'altra idioma).

Els primers documents escrits daten del segle XIII, amb l'auge del poder polític txec, que va continuar uns segles. No obstant això, la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, va estar a punt de causar l'extinció de l'idioma. Per sort, el resurgiment nacional de finals del segle XVIII li retornà protagonisme... almenys fins el segle XX, quan els nazis primer i els comunistes després el relegaren una vegada més a un segon pla.

Molts hispanoparlants es posen a tremolar quan llegeixen paraules txeques com prst (dit) o krk (coll), en les que no sembla que hagi vocals, o les successions de consonants aparentment impronunciables com ctrnáct dní (quinze dies). I com no, que cada idioma ha de tenir els seus "trabalenguas" tan agraïts pels no parlants i que tanta gràcia els hi pot arribar a fer a ells dit per algú que no en té ni idea... com per exemple: Strc prst skrz krk (clava't el dit al coll), que la traducció també té nassos, sí senyor. I ara que algú em digui com cony es poden entendre parlant així i sobretot sense tirar escopits, i si es pot fer d'alguna manera que baixi déu i m'ho ensenyi, perquè jo fa estona que ho intento i no us vull dir pas el que semblo.

Si heu llegit fins aquí, només dir-vos que gràcies per la vostra atenció.


P.D. M'han arribat fonts de que aquests dies, pel matí ja estan a 0º, i durant el dia uns 10. Us he dit mai que no suporto el fred? xD

P.D.2 He vist una foto de la cuina de la residència. Més petita que la meva, 2 fogons i 16 persones.

P.D.3 Em sembla k les passarem putes xDD tot i així... quina il·lusió em fa anar-hi! :D

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Nena!! I com coi se suposa que s'entenen aquesta gent, jaja!
Com trobaras a faltar les vocals....
Quan vinguem a veure't ens hauras de fer una demostració eh??
Vinga wapíssima, un petó enorme!!

Taxini ha dit...

Eisss, po si que t'has informat !! Tu pensa que l'anglès és internacional i que té vocals (canviat de tema, vau aprovar el First? La meri, el ferran i tu???)

Ja queda poc, quina emocióo

Apa un petonet.

Albert

Pd; Poli trabalenguas en el nostre idiome és un embarbossament (o com s'escrigui), pk amb només llegir la paraula és fàcil entendre el significat.
Sort k estic aquí x corregir-te, si en Pompeu aixeques el cap.