Els meus amics... a Praga! ^^

I ja tornem a ser aquí...! Doncs el que deia, la visita dels amics sempre fa il·lusió i aquesta va ser molt especial! :)

Primer de tot ens vam trobar amb el poli a l'apartament que havíem llogat, i allà vam esperar impacientment a la caro, el jaume, la meri i el miki (que encara no coneixia...)! Em van portar no se quants cacaolats (que per cert, ja s'estan acabant!) i pernil del bo boníssim i llonganissaaa i mes koses! aix.. :) I res, el primer i segon dia vam estar per praga visitant la ciutat i intentant fer més o menys de guia (la veritat és que no se'm dóna massa bé això xD) però la qüestió és que jo m'ho vaig passar molt i molt bé amb ells, com sempre! I espero que ells també... I el tercer dia vam anar a Karlovy vary, un petit poblet conegut per les seves fonts d'aigua calenta!! Si mai hi torno aniré a algun balneari i a que em facin massatges xD El poli com sempre ja va haver de fer de les seves i au a jugar a la neu... ai poli poli... xDD

I l'últim vespre va ser molt macu perquè vam anar a sopar tots a un típic restaurant txec que freqüentem amb l'anna i ens vam trobar amb ella també, una amiga seva que l'havia anat a veure i la Gamze! Va estar molt rebé! Ah si, i el vespre abans vam anar al famós Vagon que feien tribut de Beatles! Però bé, estàvem a l'últim vespre, per mi el millor... molts sentiments i emocions... els amics de manresa de fa anys, les noves amistats de praga... i algú que de cop i inesperadament entra en la meva vida!
En fi, que moltes gràcies a tots per venir, ha estat fantàstic i espero veureu's ben aviat a tots :)

Família Ulisses, Budapest i grans amics!

Quantes vegades he pensat... demà actualitzes el blog, però al final res de res... Però aquí estem, malgrat la calipàndria que porto a sobre!

I quantes coses a explicar... aquests últims caps de setmana han estat un no parar... primer Berlin, després la visita de la família, després la meravellosa ciutat de Budapest i aquest últim la immillorable companyia dels meus amics :D què més es pot demanar? sabeu quan creieu que no es pot ser més feliç?? Doncs així em sento jo!

Aquí us poso unes quantes fotus de la family, vam passar tres fantàstics dies passejant per la ciutat. El millor: el sopar a l'apartament on també van venir l'Anna i la Gamze, les meves dues millors amigues d'aquest erasmus! Va ser maco... sobretot veure que res havia canviat, que tot continuava igual... us atimu! ^^

I què dir de Budapest? Doncs que va ser un amor a primera vista... a vegades no t'esperes res, simplement una il·lusió per conèixer allò desconegut, però sense expectatives! I de cop hi ets, i t'hi trobes i ho veus tot molt més esplèndid i màgic del que mai t'hauries imagina't. I sembla que cada detall estigui pensat perquè encara et resulti més perfecte tot plegat... la remor de l'aire, la boira baixa, el xiuxiueig del riu, el soroll de les branques al passar el vent... i el perfum d'algun desconegut que contempla la ciutat igual que jo. Budapest és una ciutat nostàlgica, com moltes de les de països de l'est, però és una ciutat que es fa estimar a mesura que la vas descobrint. És un viatge que no m'arrepentiré mai d'haver-lo fet. (si voleu veure les fotos, estant penjades al facebook).

I dels meus amics... no és que m'hagi cansat d'escriure però us mereixeu una entrada a part i a veure si aviat tinc fotus i les puc penjar :) mil gràcies per haver fet d'aquests 3 dies un record inoblidable!

Ah si, intentaré renovar més sovint, que ja n'hi ha que se'm queixen... :P

Berlin!

Bé, doncs ja era hora de fer un pensament i actualitzar el blog d'una vegada!

Encara no he parlat de l'excursió a Berlín que vaig fer amb la Murielle i el Jaime i on allà també em vaig trobar el gran Poli, també gran amic i millor persona!! xD Berlin és una ciutat fantàstica! Massa fred pel meu gust però la visita va valer la pena! I la companyia més! Aquí us deixo amb algunes fotos, per més informació visiteu atp.bloc.cat :D

Nit de Halloween 3!

Conversa multilingüística! Pobres alemanys, no saben on s'han ficat... xD

I avui... cap a Berlin!!

Nit de Halloween 2!

Nit de Halloween!

Inici spanish party

Això només era el començament d'una llarga nit... (després va venir molta més gent i la cosa es va animar força més xD)
L'únic que es necessita per anar a una festeta d'aquestes de passadis és saber-ne l'existència, presentar-s'hi, agafar el beure i ficar-se al mig d'una conversa, on sempre hi seràs benvingut encara que no els coneguis de res!

Bridget Jones torna a l'atac

Fa dies que volia escriure i explicar totes les coses maques que em van passant, però l'altre dia me'n va passar una de molt "lletja". Molts ja ho sabeu... em van robar diners de l'habitació, tot el que em quedava en efectiu. En fi, podria cagar-me en la mare que va parir el qui ho hagi fet, i de fet ja ho he fet vàries vegades, però ja no val la pena amargar-me més no? Que estic d'erasmus i he vingut aquí a passar-m'ho bé i això faré.

Començaré explicant que l'altre dia em va venir una il·lumimació divina xD Bé, començo pel principi: el primer primer dia de tots d'arribar a Praga vam agafar un taxi amb l'Anna per anar de l'aeroport fins a la nostra meravellosa residència. I el taxista m'agafa la maleta per posar-me-la al maleter.. però veig que un cop la té agafada se la queda mirant i em diu toca toca... I la maleta vibrava!! i em diu què hi tens aquí? i dic... no sé pas què pot ser... i el tiu va i se'm queda mirant rient, no sé que coi es devia pensar que era!! I jo allà posant-me vermella (no ho he explicat fins ara perquè em feia vergonya). I anar pensant anar pensant què podia ser, però no se m'acudia res. Doncs bé, abans d'ahir vaig per agafar la meva màquina de depilar i les piles estaven esgotades... però eren noves! Menu, suposo que ja esteu deduint què era la vibració de la maleta xDD

Què més què més... doncs que he anat d'excursió a un poble que es diu Cesky Krumlov (molt a prop d'Àustria), molt maco! Em recorda a les típiques històries de contes! I vam visitar el castell i vam estar passejant per allà. El bo de les excursions és que encara coneixes més gent!

I dels dies k he sortit a la nit doncs... un cop vam anar a un pub que es diu vagoon a veure un concert tribut a Led Zeppelin amb l'Anna, el Jaime (Madrid) la Katerine (alemana) i la Murielle i la Delphine (franceses)! Jo la veritat és que no havia escoltat massa el grup però els entesos deien que ho feien de conya, i la veritat és que sí que va estar molt bé. Al acabar ens vam quedar amb ganes de festa i ens en vam anar a un pub super alternatiu, una veritable passada de lloc. Les parets plenes de xips i plaques com d'ordinador, estava ple de coses que es movien... era com si estiguessis a un altre món, totalment surrealista! Hi havia sales amb diferent música i vam acabar a una que erem només nosaltres i el DJ, allà ballant soles xD i si anaves al pis de dalt de tot hi trobaves un bar així una mica luxós que no tenia res a veure amb la resta del local! Ara, la gent sí que era una mica rara... xD

I abans d'ahir aniversari d'un gallec del pis de dalt... spanish party xD Va començar a les 7 de la tarda i va acabar a les 8:30 del matí... yuhuu! Me'n vaig anar a dormir a aquesta hora i em vaig llevar a quarts de 3 del migdia... em llevo, me'n vaig cap al cuarto de bany i... no tinc llum! provo a l'habitació tampoc... surto al passadis i sí que n'hi havia... una prova més de la meva gaferia! Vaig a queixar-me a recepció i em diuen que en tindré a les 7 de la tarda... us ho juro, no entenc el funcionament d'aquesta residència! Però jo havia quedat per anar a casa la meva buddy a sopar per celebrar un altre aniversari, el del miguel! Ja em veus vestint-me i maquillant-me amb el lot... Però ahir la festa va acabar aviat perquè estaven cansats... així que a la 1 i picu ja agafàvem el tram cap a la residència. Al tram van pujar una colla d'espanyols borratxos cantant coses d'operacion triunfo. Jo me'ls vaig quedar mirant amb cara de poker, fent veure que era txeca... i un pobre nano m'anava dient "sorry, but it's funny no?" i jo continuava amb la meva cara de poker però m'estava partint per dins... tot pensant "epañole teniais k ser!", però els txecs de veritat se'ls miraven pitjor que jo xD I a l'arribar a la residència vaig pensar, ves a treure el cap al passadis dels espanyols a veure si hi ha algú! I sisi, ja em vaig trobar el Jose (de valencia) menjant-se un gelat per allà al terra i després va sortir l'aitor (basc, que no diu ni una paraula sense que posar-hi un puto/a davant xDD) i vam decidir mirar una peli. Vam haver de despertar al Sergio (madrilenyu) que viu amb l'aitor, i obligat a veure cada dia una ikurrinya i una bandera de l'atletic de bilbao a la seva paret xD. I res, després cap a dormir!

I avui m'he quedat a l'habitació tot el dia pk tava feta pols... i ara miraré el cor de la ciutat! Ah, qui vulgui venir a veurem que aprofiti que ara estic sola a l'habitació perquè la danesa ha fotut el camp al seu país... diu que el seu pare estava malalt i que no sap si tornarà... curiós tot plegat.

En fi, quin roooollu! Molts petons a tooots: Papes, avis, perdi, ferran, poli, caro, meri, vanessa, montse, jaume, virgi, laia, laura, amics dels papes i a tots els que ho llegiu!!!

Músics del món

Si mai aneu a parar a Praga segurament alguna estona anireu a passejar pel Charles Bridge, i seguremanet hi haurà algú cantant o tocant alguna cosa com aquests senyors del video. I si mai esteu desanimats o tristos per alguna cosa, pareu-vos a mirar i escoltar aquesta gent... com disfrutant fent el que fan, com ho viuen i com de feliç es pot ser amb una cosa tan simple... i jo em quedo allà sovint, mirant-los fins que me n'acabo anant amb un somriure i arribant a la conclusió que, sovint, la felicitat se la fa un mateix. I potser hi haurà algú que pensarà que és una mica de bojos posar-se allà al mig i començar a fer això... però també vaig sentir a dir que a vegades les bogeries són les úniques que tenen sentit... i sinó demaneu-els-hi a ells :)

Més coses!!

Holaaaa!!

Vist el rècord de comentaris de les últimes cròniques torno a escriure! Em sembla que em vaig quedar en divendres... Bé és igual! Jo no segueixo cap ordre...mai! xD O sigui que per començar us diré que avui dimecres hi ha festaaa! ^^ I avui he anat a pagar l'excursió que farem diumenge a Cesky Krumlov (or something like this xD)!

Bé doncs, l'altre dia a classe de txec estàvem aprenent com es deia "Quant val això?", i la boja de la profe no se li acudeix res més que dividir-nos per grups i fer-nos anar cada grup a una botiga o restaurant diferent a que anéssim a preguntar quant valien diferents coses... però que no sap com són els txecs?? precisament ella que ho és ja s'haurien de conèixer!? Doncs ens va tocar anar a un estanc... i una noia eslovaca que és la que en sabia més (pq són com parents dels txecs xD) va començar... "kolik sto je..." i tots els altres ens vam quedar al darrera mirant com burrus xD i quan ja portàvem dos o tres preguntes d'aquest pal ens va deixar anar algo tipus... "m'esteu prenent el pèl o què??" xDD i nosaltres... "no, és la profe..." jajaj

I ahir dimarts teniem classe a les 12 i picu, i quan vam arribar... sorpresa! classe cancel·lada... sisi, allò que fa tanta gràcia quan tardes casi 1 hora per arribar a la facultat! Sort que no era les 8 del matí, perquè sino hagués matat algú... el profe només ens va deixar unes quantes fotocòpies perquè ens les llegíssim... i jo li hauria dit a aquest bon home de nom impronunciable... "sap on se'ls podria ficar aquests paperets?? i que a sobre no n'hi havia prou per tots!! Una misèria...!" vale, prou pobre home xD en fi, que vaig aprofitar per anar a comprar 4 coses al tesco, com ara coses per netejar una mica, pk això està fet una "pozilga" xD i també vaig comprar sabó pels plats (que com acabeu de deduir també vaig comprar un parell de plats perquè fins ara anava amb plats de plàstic, però vaig veure que era l'única i no m'agrada donar la nota... però era molt pràctic!). Si, doncs això del sabó, que jo ja em perdo, crec que me l'estan mangant, perquè baixa molt ràpid... crec que els ha seduit aquesta oloreta de poma que fa, i això que era el més barat... però bé, jo a vegades els hi agafo el drap x aixugar els plats... però no ho digueu a ningú xD però és diferent, està clar, això no es gasta!! Hauré de prendre mesures...

Sabeu que sóc l'única catalana (i spanish...) del meu passadís? Hi ha unes quantes italianes(i un italià diria), dos francesos, una polonesa, algun alemany, l'Amalie de Dinamarca... i no sé si me'n deixo algun! I en canvi a dalt n'està ple... La pobra Gamze diu sempre sent hola en comptes de hello jajaj

I atenció ahir! Vam anar a fer unes pivos (cerveses) a un lloc que ens agrada molt! Però hi havia una camarera estúpida que pràcticament no ens deixava marxar perquè volia que paguéssim un 10% de propina! Em sembla molt i molt fort el comportament d'aquesta gent! A sobre ens comença a dir... "aquí a la República Txeca és típic deixar propina i l'haurieu de deixar... no ho sabieu això? D'on sou vosaltres??" però tia, tu ets estúpida o t'han parit de canto?? total, li vam dir que voliem parlar amb l'encarregat... i la Gamze que xerra molt bé li va dir que érem de fora però que en cap lloc d'Europa havíem vist aquest comportament i que la propina en cap cas és una obligació, sinó una voluntat! A més, les altres vegades no ens ho havien pas dit! Al final ens va dir que val val, que no calia que deixéssim més... però "AL LORO!" amb aquests tipus de llocs xDD Però amb aquestes conductes ho tenen negre a partir d'ara si volen propines...

Menu gent, us deixo que he d'anar a fer-me algo per sopar (quina mandra...)! Petooons! M'ha fet molta gràcia veure gent nova per aquí!! :D

Cròniques praguenses de la bridget jones 2 xD

Hola gent!!

Fa dies que no escric i he pensat, aprofita ara mentre va bullint la pasta! Doncs no sé per on començar perquè aquí cada dia es fa alguna cosa o l'altre!

Bé, començarem per les classes: el dilluns va començar el curs, i l'únic que tenia clar era l'assignatura de txec que la faig els dilluns i els dijous! Necessitava almenys dues assignatures més per fer tots els crèdits que necessito! Total... com que encara tenim dues setmanes per poder-nos matricular, vaig anar d'oient a alguna classe. Hi ha una classe que es diu Popular Culture (que finalment no faré perquè seria molt estrés) que el profe és el típic americà d'humor agut que està encantat d'haver-se conegut (igual que molts alumnes lumbreres que es pensen que en saben més que el profe)... doncs això, que el primer que va fer és demanar-nos el nom a tots, preguntar-nos d'on erem i perquè ens interessava aquella classe. Erem potser 40 persones... i quan va acabar de demanar-nos el nom a tots els va repetir sense fallar-ne ni un! putus yankis... (ai, perdó! xD). Bé, dp d'assistir a 4 classes a part de la de txec, em quedo amb les següents: el curs de txec, roots of american music: folk, jazz, blues... and geography and politics at 20th century europe (xo sobretot centrada en l'europa de l'est). Tinc cada dia una classe de dilluns a dijous!

Bé, acabo d'anar a buscar la meva pasta i hi havia dos italianes cuinant. He quedat com una autèntica cateta. Se m'ha bullit massa la pasta i a més no tenia cap salsa per posar-m'hi... me l'han acabat donant elles xD el bo del cas és que aquest vespre m'han convidat a menjar pasta feta x elles :D

Sabeu que sóc de les úniques persones que no té tiquet de transport? Aquí la gent es compra un bitllet x 1 mes o 3 mesos i pot pujar durant aquest temps al tram, bus o metro. I a mi mira, no m'ha vagat encara d'anarlo a comprar. De moment vaig passant sense pagar... aquí no hi ha cap control, però diuen que és possible que passi el revisor de tan en tan. Jo tinc molta sort... fins que s'acabi jajaj

I què més he fet aquests dies a part de passejar i anar a fer pivos i kava lattes (cerveses i cafès amb llet). Doncs de rellevant puc dir que vaig posar la meva primera rentadora!! :D ens en vam sortir però va tardar dos dies a assecar-se la roba xD I res, que se me'n van molts els diners no sé com... bé si que ho sé! Em van clavar 3800 korones del curs de txec (en comptes de pagar-se quan arribes a la UAB es paga aqui!) també vaig fer la meva primera compra gran (més de 1200 korones). I ara m'adono que encara em falten moltes coses per comprar (com la salsa per la pasta!!), però mica en mica...

Però parlem de coses més interessants... el dimecres es va montar festa grossa aquí la residència... Van dir que seria en un passadís i prou però al final va ocupar gairebé tot l'edifici xD no havia vista mai una cosa així, per déu! xDD el pròxim cop ho gravaré! A més, beguda gratis! En un passadís hi havia un català preparant sangria jajaj deixava molt que desitjar, però bé, l'intenció és el que compte :P el dijous, o sigui ahir, altra cop festa... però aquest cop a una discoteca, va estar bé! A més ha vingut el novio de l'amalie a passar el cap de setmana! I ahir va venir la lucie tb! po cap a les 2 l'anna i jo ja estàvem fetes pols... o sigui que vam tornar d'hora! A més. ahir vaig fer el pena total amb una beguda que s'encenia i es feia una flama... resulta que s'havia de beure amb una canya mentre hi havia la flama... i no sé si coneixeu el meu pànic al foc... xD vaig posar la canya mentre hi havia la flama però no em vaig atrevir a xuclar perquè pensava que em cremaria la llengua i mentre m'anava pensant si xuclar o no es va començar a encendre la canya i jo allà bufant... mare meva quina vergonya! sóc bridget jones total!

Potser avui tornem a anar de festaaa! bieeen! I per demà pensavem anar a una ciutat molt maca que es diu karlovy vary però encara no ho sabem segur, potser estarem massa cansades! :P

Bé gent, us deixo que vaig a fe un kafetó!! Petoooons! (ho sento, encara he d'escriure les postals/cartes, no he tingut temps!!)

Some photos 3!!

Aquesta foto borrosa és el"luxurious place" xDD

Acabo de fer la bugada! Tinc l'habitació plena de roba penjada com he pogut xD

Iaia!! Sé que llegeixes el blog!! Un petó! I fes-me un gorro que aviat farà molt fred!!

Some photos 2!!

Ahir vaig començar la meva classe de Czech Language!! I avui he fet Geography and politics in Europe at 2oth century i Media and Society!!
Nice!!

Some photos!!!

Volia penjar fotos al facebook, però degut a la meva ineptitud informàtica, la mala connexió que hi ha aquí i que molts de vosaltres no teniu facebook, en penjaré unes quantes. No en faré comentaris perquè tardaria massa (i una imatge val més que mil paraules xD) però si algú vol que expliqui alguna foto que m'ho digui i ho faré amb molt de gust!

Caminant per Praga xD

Progressem adequadament... xD

Bon dia al dematí!

Doncs, bé, ahir com us vaig dir em vaig llevar a les 5:30 per fer-me el ditxós passaport de residència. Vam agafar el tramvia a les 6 i poc amb l'Anna i la seva companya d'habitació, la Ganze.
Vam quedar a la facultat de filosofia amb el seu tutor (tb dit buddy) perquè no teniem ni idea d'on haviem d'anar i perquè, per descomptat, la policia no parla anglès. Així doncs que a les 7 ens vam trobar amb en Martin, un txec força simpàtic que estudia filosofia i japonès. Després de caminar força i agafar dos autobusos hi vam arribar. Vam entrar en una sala petitíssima i plena de gent que ni s'hi cabia. Però de seguida ens vam adonar que allò era pels que no eren de la Unió Europea (la Ganze es va haver de quedar allà, perquè és de Turquia). Així l'Anna i jo vam anar cap una altra sala. Vam flipar una mica perquè la nostra sala era gran, espaiosa, amb poca gent i molts funcionaris per atendre't, rollo ciutadans de primera i de segona xD Menu, així doncs ja sóc oficialment resident de la República Txeca (ho has de fer sempre que està més d'un mes en un país). Seguidament vam anar a fer un cafè, perquè ja no ens aguantavem.

Cap a les 12 i picu aquella gent ja tenia gana, així que en Martin ens va portar a un restaurant típic (i barat!) molt maco i vam compartir un plat típic: pato amb trossos de poma i un pa estrany, és com moll, però no està mal del tot. Per beure, si no demanes res, et porten una gerra de cervesa de mig litre... déu meu, jo que mai havia begut cervesa... em va costar i només me'n vaig poder beure la meitat! xD I si a més a més te l'acabes i no els hi dius res, suposen que en vols més i te'n porten una altra! Sort que no va ser el cas... estan bojos aquests txecs! Després vam anar a fer un cafè a una cafeteria molt maca, com si fos antiga, com les d'abans. Jo no volia cafè, però per demanar algo vaig demanar una mineral water... error! em van portar una aigua amb gas... grrr! Bé, després d'aquí jo ja volia tirar cap a la residència però la meva buddy Lucie em va enviar un sms per quedar a les 15:30 (llavors eren les 14:30). Així doncs em vaig separar del grupet i vaig anar cap a narodni divadlo xD Em va costar una mica però finalment vaig trobar a la Lucie amb el Miguel, un estudiant erasmus de Madrid a qui la Lucie li fa de buddy també. Ens va portar a un bar rollu mexicà, i ens va convidar al que volguessim. També ens va convidar a dinar a casa seva pel dissabte, ens va dir que ens faria menjar típic d'aquí i després visitariem alguna cosa. La Lucie és super maca i odia el caràcter tancat dels txecs, s'indigna molt per la seva manera de ser. Vam passejar una mica i cap a les 6 vam tornar cap a la residència amb el Miguel.

Quan vaig arribar a l'habitació, l'Amalie s'estava arreglant i tal, i em va dir d'anar amb ella a una Erasmus party que organitzaven els de la facultat de filosofia... i vaig pensar, per què no? Així que em vaig dutxar ràpid i tal i vam agafar el tram i un metro. Primer ens vam trobar amb un amic seu, un altre danès de nom complicat xD Vam anar al cafè slavia (pijillu...) amb una noia que tocava el piano i tot al nostre costat. Però bé, em van convidar ^^ . Jo vaig prendre un baileys i ells cervesa, com no. Al cap d'una estona ja vam anar cap a la party. Primer estava tot força buit. Així que vam anar a seure en una taula... a poc a poc s'anava omplint. Vaig veure arribar els meus veïns italians (com no xD) i també el Miguel. Després es van trobar un finès, que ells ja coneixien que no parava de xerrar. Heu de pensar que el nivell d'anglès de tota aquesta gent és impresionant, i entre la música alta i tot em costava molt seguir-los. Però la veritat és que va estar bé, vam parlar de moltes coses de les nostres cultures. Era en plan d'agafar qualsevol tema de conversa i començar... In Danmark blalblabla, oh in Catalonia blababla, and in Finland blablabla... xDD una de les coses que jo els hi vaig dir era que em semblaven molt i molt formals, posant l'exemple que al nostre país no és gens normal donar la mà quan coneixes a algú (noia i noi o noia i noia), en canvi ells ho fan sempre. Així que a l'hora de marxar em diu el finès, si vols ens acomiadem a la teva manera, i em va fer dos petons però les nostres galtes ni es van tocar jajaja també els hi vaig parlar de la sangria per exemple, i del sentiment català xD

En fi, quin rollu us he fotut. Avui no sé pas què faré! Un kiss!!!

I jo tb us trobo a falta!!

Primeres notícies des de Czech Republic!

Per fiiii per fiiiiii em puc conectar a internet! M'ha costat Déu i ajuda aconseguir-ho... entre la meva ignorància informàtica i els mil passwords i coses rares que em demanen...

Menu gent que ja sóc aquí coi! Us explicaré amb detalls i demà penjaré fotos que ara em fa pal! El dia 30 de setembre a les 9 i picu del matí arribo a l'aeroport del Prat amb la família. Allà em trobo a l'Anna, una noia també de la UAB de sociologia que vaig conèixer gràcies al poli (com no, el public relations xD), i que ja haviem quedat prèviament. Bé, arriba l'hora dels comiats, molt emotiu...

Dues hores de vol i arribem a l'aeroport, força tranquil. Mentre parlem sobre com arribar a la residència (bus, tramvies...), m'adono que en prou feines puc caminar amb una maleta de 23 kilus més una altra de 10 més el portàtil més el bolso més un abrik k ja no em cabia enlloc. Així que decidim tirar pel dret i agafem un taxi (800 korones, calculeu que 250 korones són 10 eurus). No excessivament car tenint en compte que la resi està a casi mitja hora de l'aeroport.

Quan arribem a la recepció de seguida ens adonem que el caràcter txec seria... com si diguessim l'oposat al caràcter andalús xD a més a més la gent no parla anglès en general ni s'esforça gens per voler-te entendre't. De seguida s'atabalen i són molt secs i tibats. Però bé, d'això ja en parlarem més endavant xD (això no toca, cof cof). Tota, que arribem a la resi, ens fan firmar un munt de papers, ens donen uns llençols (curts per cert) i una clau. Al final vam decidir amb l'Anna no ficar-nos juntes pel tema de l'anglès. Total, que la meva habitació està en un 3r o 4t pis depèn de com es miri xD Us ho juro que les vaig passar putes per arribar a l'habitació amb les maletes. Bé, arribo i ja hi havia una noia: Amilie diria que s'escriu, és danesa de faccions orientals. No hem pogut xerrar gaire perquè està tot el sant dia enganxada al telefon, però es veu bona nana. A l'Anna li ha tocat una turca que es diu... menu ja us ho diré demà xD

No voldria ser dramàtica però aquesta residència em recorda com si encara estiguéssim a l'època comunista. Està força aillada, es tarda mitja hora ben bona amb el tramvia a arribar al centre (preciós, per cert). L'avantatge es que la tenim a tocar la parada del tramvia. I les desavantatges a nivell de comoditats són moltes: per començar la cuina és extremadament petita (a cada passadís n'hi ha una i a cada passadís hi ha 16 persones), tan petita que no hi cap ni una taula ni cadires (ja us ensenyaré foto), hi ha neveres al passadis, xo van amb un candau i encara no el tinc (és pk entren els pobres a robar el menjar). El llit és dur com una mala cosa... ahir quan ja anavem a dormir i vam tancar el llum es va fer un silenci... i dp li dic a la meva companya: -aquest llit és una mica incòmode...
- doncs encara et queden cinc mesos x acostumarti...
- uff...
Jajaj en fi!

I bé, us ho explicaré ràpid k no us vull atabalar: la meva buddy encara no la conec però potser demà! Ja tinc el carnet d'estudiant d'aquí, després de molta cua. Encara no he acabat de triar assignatures. I de moment només conec la meva companya d'habitació i la de l'Anna. I demà m'he de llevar d'horissim per anar a la policia a fer-me permís de residència... i quan dic d'horissim vull dir a les 5:30 ;_
Bé, malgrat la llargada del text segur k m'he deixat d'explicar coses, però ja hi haurà temps!

Ah, si he pogut constatar que el meu nivell d'anglès és el pitjor de tots els erasmus k hi puguin haver... em sento impotent xD m'he comprat una novela en anglès a veure si faig algo...

menu gent! ja tindreu notícies meves aviat!! Petoooons!

I si fa fred! xD

Comiats...

Últims dies per aquí abans de marxar... dies de comiats una mica tristos... El dijous amb la colla, el divendres amb la gent de la feina, dissabte últim dia de festa per terres catalanes amb la colla del meu germà, avui amb els avis... I em sap molt greu amb la gent que havia de quedar avui i al final no he pogut (ho sento de veritat montse i eva!), espero veure'ns per nadal!

A vegades la vida no és com un voldria... a vegades fan mal i altres te'n fan, a vegades esperes respostes que no arriben, i d'altres arriben inesperadament, t'agafen per sorpresa i fan mal... a vegades no saps ni el que vols, ni el camí a seguir. Però sóc humana i m'equivoco i els que m'envolten també. I perquè sóc humana també dubto, i sovint sóc orgullosa i tossuda. Però mai m'he considerat una mala persona per molts cops que m'hagi equivocat ni penso que no tinc sentiments encara que em costi demostrar-ho més que altra gent. Faria el que fos i ho donaria tot per aquells que m'aprecien.
Puc ser tímida, introvertida, pocatraça, cagadubtes i algun cop borde quan no tinc un bon dia... però puc assegurar que mai he desitjat mal a ningú. Vull allunyar-me dels mals rollos perquè em fan infeliç, i no van amb mi. Vull envoltar-me de bones vibracions i de persones que m'acceptin tal com sóc!

No sé que m'espera a Praga, però com a mínim un canvi, que ja és molt. Trobaré gent tan maca com la meva colla? Jejej s'us estima!!


"Per construir un bell somni
el primer que cal és estar despert,
mà ferma per dur les brides
i fer-se un projecte a mida
comptant que tot s'encongeix.

Materials de primera.
Amples i profunds els seus fonaments,
a prova de malentesos,
compromisos, interessos
i accidents.

Orientat al sud i protegit dels vents.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal posar-s'hi a plena dedicació
i estar pendent, a tota hora,
de si riu, si dorm, si plora
com si es tractés d'un nadó.

I pel bé de l'empresa
és indispensable estar assabentat
que a la fi de la proesa
serà una sorpresa
el seu resultat.

Hi ha un bon tros entre els somnis i la realitat.

Res no cura les ferides com un bell somni.
Qui és que no arrisca la vida per un bell somni?
Què seria de nosaltres sense un bell somni?
Què en faríem, del dia i de la nit?

Per construir un bell somni
cal a més a més ser prou eixerit
-quan es gira la fortuna-
per sortir d'entre les runesi fer-ne un altre, tot seguit."


Última actualització en terres catalanes. Us trobaré a faltar gent! Gràcies a tots els que heu estat amb mi en moments bons i dolents i per deixar-me ser una petita peça de les vostres vides!!

Petons ben forts!

Felicitaaaaaaaaaats!

Feliciteu aquest homenot que avui fa 24 anys!! XD

FELICITATS PERDI!! JOJOJO

Cultura txeca

Si l'idioma txec fos una persona, podriem entendre que necessitaria terapia. És possible que la República Txeca sigui una de les nacions més estables i en millor situació dels països de l'Europa de l'Est, però en els últims segles ha estat fustigat en repetides ocasions pels seus veïns. Més recentment, el 1993, el Divorci de Vellut va posar fi a l'artificial parella que conformava Txecoslovàquia i ha permès a les llengües txeca i eslovaca seguir els seus propis rumbs després de setanta anys de convivència.

Ambdós idiomes pertanyen a la branca occidental de la família de llengües eslaves, que arribaren a l'oest amb els eslaus com a resultat de les invasions dels avars, huns, búlgars i magiars els segles V i VI. El txec està emparentat amb el polonès, encara que ho està molt més amb l'eslovac (la gent gran a Eslovàquia i Txèquia poden entendre's, encara que els joves solen tenir més dificultats al no haver estat exposats tant temps a l'altra idioma).

Els primers documents escrits daten del segle XIII, amb l'auge del poder polític txec, que va continuar uns segles. No obstant això, la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, va estar a punt de causar l'extinció de l'idioma. Per sort, el resurgiment nacional de finals del segle XVIII li retornà protagonisme... almenys fins el segle XX, quan els nazis primer i els comunistes després el relegaren una vegada més a un segon pla.

Molts hispanoparlants es posen a tremolar quan llegeixen paraules txeques com prst (dit) o krk (coll), en les que no sembla que hagi vocals, o les successions de consonants aparentment impronunciables com ctrnáct dní (quinze dies). I com no, que cada idioma ha de tenir els seus "trabalenguas" tan agraïts pels no parlants i que tanta gràcia els hi pot arribar a fer a ells dit per algú que no en té ni idea... com per exemple: Strc prst skrz krk (clava't el dit al coll), que la traducció també té nassos, sí senyor. I ara que algú em digui com cony es poden entendre parlant així i sobretot sense tirar escopits, i si es pot fer d'alguna manera que baixi déu i m'ho ensenyi, perquè jo fa estona que ho intento i no us vull dir pas el que semblo.

Si heu llegit fins aquí, només dir-vos que gràcies per la vostra atenció.


P.D. M'han arribat fonts de que aquests dies, pel matí ja estan a 0º, i durant el dia uns 10. Us he dit mai que no suporto el fred? xD

P.D.2 He vist una foto de la cuina de la residència. Més petita que la meva, 2 fogons i 16 persones.

P.D.3 Em sembla k les passarem putes xDD tot i així... quina il·lusió em fa anar-hi! :D

Sitges...

Una de les coses que has de fer abans de marxar d'un lloc és acomiadar-te de tothom i de tot el que t'estimes. Jo no és que hi freqüenti gaire, però m'encanta contemplar-lo, sentir l'olor, aquest so tan especial, aquesta remor... Així doncs que m'en vaig anar a veure aquest mar tan nostre per dir-li a reveure xD

Mal dia...

Avui és d'aquells dies que... tot ho veus negre. Estic emprenyada amb el món i amb tothom (espero que sigueu bona gent i no m'ho tingueu en compte!). És d'aquells dies que no saps què fer i et sents sol... És d'aquells dies que la gent et decepciona...

Amb més ganes de marxar que mai... de fer punt i a part, començar de nou... vull riure, somniar, viatjar, conèixer gent, ballar, fer el boig, emocionar-me, gaudir, vull viure!

Avui és d'aquells dies que voldries agafar el cotxe i començar a fer kilòmetres sense rumb fix. Qui sap si...

Diada!

Hola gent!

Jo ja m'adelanto un dia! Però de fet per a mi cada dia és 11 de setembre i cada dia tindria la senyera al balcó! M'hauria agradat anar a la manifestació de Bcn però em sembla que hi ha poca predisposició... en fi! un altre any serà!

I avui no crec que faci res perquè ja m'estic adormint sobre el teclat casi... això de llevar-se a les 6 i poc cada dia no pot ser bo :_ avui és d'aquells dies que hi ha ganes de quedar-se a caseta fent panxing i mirant la tele... suposo que més endavant ja em vagarà de sortir :P

I per cert, dilluns hi va haver trobada de dones! Fantàstica! Un quimet amb la Caro, Montse i Meri i després a la creperia! Si és que... què faria jo sense les meves nenes! Vanessa faltaves tu! El pròxim dia t'hi vull veure eeeh! Comences parlant d'homes i acabes parlant de l'univers i l'existència humana xDD

Bé, tornant al tema anterior... us deixo amb la lletra d'una cançoneta que enganxa des del primer dia que la sents... sempre i quan sentiu que sou d'un país... :)

"Sóc d´un país que de cert vé d´antic,
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.

Sóc d´un país on de la por se´n diu seny,
que camina un pas endavant i dos enrera.

Sóc d´un país que es desfà poc a poc
i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant.

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.

Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.
JO SÓC D´UN PAÍS, SÓC DEL MÓN

Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,
que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir,
que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar a dintre les venes.
QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN"

P.D. Vull veure moltes senyeres als balcons demà!!!

P.D.2 M'he comprat un mocador pel coll! 30 eurus :_ Què passa, no heu tingut mai un capritxu vatrus?

P.D.3 Ara toca fer el cor fort ;***

Actualitzo!

Ara veig que fa temps que no actualitzo... és que fins ara no tenia seguidors!! Ja no recordava ni l'adreça del meu blog... I tampoc tinc massa coses per explicar, jo encara sóc aquí amb la meva vida rutinària de llevar-me a les 6:30, pujar a Puig-reig, fer les meves 7 horetes baixar i la tarda... doncs depén del dia!
I res, que molt sovint penso en Praga... les coses que m'he d'endur, com serà tot allò, si hi estaré bé, la gent que coneixeré... aiai, em fa mol respecte però a la vegada molta il·lusió!

I res, només actualitzo per dir kenkara sóc viva i tal i tal! Me'n vai a fer un gotet de cacaolat x celebraru... k kada dia s'ha d viure com si fos l'últim! home! xD

Dones al poder

Tot i que la preparació professional de la dona ha millorat molt en les últimes dècades, aquest fet no es reflexa en la incorporació de la dona al mercat laboral en llocs directius o d’alta responsabilitat. Existeixen múltiples factors que expliquen aquest fet, i en el moment d’accedir a càrrecs de responsabilitat, aquests motius es veuen exponencialment incrementats. Segons els experts, totes aquestes limitacions a les que s’enfronten les dones en l’àmbit laboral s’anomenen “sostre de vidre”, ja que és una barrera invisible però difícilment traspassable.

Les dones directives es troben en les empreses que no discriminen a la dona, o en les poques que apliquen polítiques antidiscriminatòries. Malgrat tot, cal veure quins són els tipus de dones que ocupen llocs de responsabilitat. La majoria d’elles són solteres, viudes o divorciades. Aquest fet té una lògica explicació: és poc probable trobar una dona casada que hagi tingut una trajectòria professional que li permeti accedir a llocs d’alta responsabilitat, ja que les tasques domèstiques li han restat temps i la disponibilitat emocional que requereix fer carrera professional.

Si ho analitzem bé, podem arribar a la conclusió que fins i tot la discriminació positiva acaba beneficiant a l’empresari. Posem pel cas que dos persones igualment qualificades volen aconseguir el mateix càrrec dins d’una empresa, amb la diferència que un d’ells és home i l’altra dona. La dona, acostumada a la societat sexista en la que viu, tindrà unes exigències econòmiques més baixes que les dels homes, i per tant, el salari que demanarà i que li pagaran serà inferior. Amb això, l’empresari haurà complert dos objectius: contractar una persona qualificada a un sou més baix i, per tant, més rentable, i el reconeixement d’empresari antisexista.

Malgrat que hi ha empresaris que apliquen aquestes polítiques en dones sense massa lligams familiars, n’hi ha ben pocs que les apliquin també en dones casades i amb fills. Prefereixen dones que no hagin de cuidar una família. Qui ha de plegar sempre de la feina per portar els fills al metge? Qui ha de demanar festa si el fill es posa malalt? Generalment la dona. No perquè sigui una dona, sinó perquè segurament el seu salari serà inferior que el del marit, així com el seu càrrec laboral. Tenint coneixement d’això, els empresaris intentaran que els llocs de més alta responsabilitat els ocupin homes, o en tot cas dones amb les condicions que s’han esmentat anteriorment. Seria massa arriscat per a ells que aquestes posicions les ocupessin persones amb moltes més possibilitats d’haver de deixar el treball durant una estona determinada per a qualsevol incidència domèstica, i així doncs, ens trobem en un coll d’ampolla.

En les empreses on treballen directives, hi ha proves d’una segregació per gènere. És més probable que les dones treballin amb dones que amb homes, i que les seves subordinades també siguin dones. Això indica la falta de disposició dels empresaris a contractar una dona per a que supervisin homes i la seva possible preferència a contractar una dona perquè en dirigeixi a altres en àrees tradicionalment de rol femení. Una altra explicació seria que els homes no estiguin disposats a sol·licitar una feina la qual estiguin sota ordres d’una dona.