Si mai aneu a parar a Praga segurament alguna estona anireu a passejar pel Charles Bridge, i seguremanet hi haurà algú cantant o tocant alguna cosa com aquests senyors del video. I si mai esteu desanimats o tristos per alguna cosa, pareu-vos a mirar i escoltar aquesta gent... com disfrutant fent el que fan, com ho viuen i com de feliç es pot ser amb una cosa tan simple... i jo em quedo allà sovint, mirant-los fins que me n'acabo anant amb un somriure i arribant a la conclusió que, sovint, la felicitat se la fa un mateix. I potser hi haurà algú que pensarà que és una mica de bojos posar-se allà al mig i començar a fer això... però també vaig sentir a dir que a vegades les bogeries són les úniques que tenen sentit... i sinó demaneu-els-hi a ells :)
3 comentaris:
Demà explico algo, de veritat! xD
alba !
nena, k bonic aquest video ! ens hi portaràs? ens hi portaràs?sí, oi? sí, eh? eh que hi anirem? va, va! jejeje
moltissims petons !
pd: sóc la caro !
Ospa de veritat que et pots dedicar a això de fer reportatges!
quin mòbil més xulo k tens!
Un peto i endavant!!!
Publica un comentari a l'entrada