Primeres notícies des de Czech Republic!

Per fiiii per fiiiiii em puc conectar a internet! M'ha costat Déu i ajuda aconseguir-ho... entre la meva ignorància informàtica i els mil passwords i coses rares que em demanen...

Menu gent que ja sóc aquí coi! Us explicaré amb detalls i demà penjaré fotos que ara em fa pal! El dia 30 de setembre a les 9 i picu del matí arribo a l'aeroport del Prat amb la família. Allà em trobo a l'Anna, una noia també de la UAB de sociologia que vaig conèixer gràcies al poli (com no, el public relations xD), i que ja haviem quedat prèviament. Bé, arriba l'hora dels comiats, molt emotiu...

Dues hores de vol i arribem a l'aeroport, força tranquil. Mentre parlem sobre com arribar a la residència (bus, tramvies...), m'adono que en prou feines puc caminar amb una maleta de 23 kilus més una altra de 10 més el portàtil més el bolso més un abrik k ja no em cabia enlloc. Així que decidim tirar pel dret i agafem un taxi (800 korones, calculeu que 250 korones són 10 eurus). No excessivament car tenint en compte que la resi està a casi mitja hora de l'aeroport.

Quan arribem a la recepció de seguida ens adonem que el caràcter txec seria... com si diguessim l'oposat al caràcter andalús xD a més a més la gent no parla anglès en general ni s'esforça gens per voler-te entendre't. De seguida s'atabalen i són molt secs i tibats. Però bé, d'això ja en parlarem més endavant xD (això no toca, cof cof). Tota, que arribem a la resi, ens fan firmar un munt de papers, ens donen uns llençols (curts per cert) i una clau. Al final vam decidir amb l'Anna no ficar-nos juntes pel tema de l'anglès. Total, que la meva habitació està en un 3r o 4t pis depèn de com es miri xD Us ho juro que les vaig passar putes per arribar a l'habitació amb les maletes. Bé, arribo i ja hi havia una noia: Amilie diria que s'escriu, és danesa de faccions orientals. No hem pogut xerrar gaire perquè està tot el sant dia enganxada al telefon, però es veu bona nana. A l'Anna li ha tocat una turca que es diu... menu ja us ho diré demà xD

No voldria ser dramàtica però aquesta residència em recorda com si encara estiguéssim a l'època comunista. Està força aillada, es tarda mitja hora ben bona amb el tramvia a arribar al centre (preciós, per cert). L'avantatge es que la tenim a tocar la parada del tramvia. I les desavantatges a nivell de comoditats són moltes: per començar la cuina és extremadament petita (a cada passadís n'hi ha una i a cada passadís hi ha 16 persones), tan petita que no hi cap ni una taula ni cadires (ja us ensenyaré foto), hi ha neveres al passadis, xo van amb un candau i encara no el tinc (és pk entren els pobres a robar el menjar). El llit és dur com una mala cosa... ahir quan ja anavem a dormir i vam tancar el llum es va fer un silenci... i dp li dic a la meva companya: -aquest llit és una mica incòmode...
- doncs encara et queden cinc mesos x acostumarti...
- uff...
Jajaj en fi!

I bé, us ho explicaré ràpid k no us vull atabalar: la meva buddy encara no la conec però potser demà! Ja tinc el carnet d'estudiant d'aquí, després de molta cua. Encara no he acabat de triar assignatures. I de moment només conec la meva companya d'habitació i la de l'Anna. I demà m'he de llevar d'horissim per anar a la policia a fer-me permís de residència... i quan dic d'horissim vull dir a les 5:30 ;_
Bé, malgrat la llargada del text segur k m'he deixat d'explicar coses, però ja hi haurà temps!

Ah, si he pogut constatar que el meu nivell d'anglès és el pitjor de tots els erasmus k hi puguin haver... em sento impotent xD m'he comprat una novela en anglès a veure si faig algo...

menu gent! ja tindreu notícies meves aviat!! Petoooons!

I si fa fred! xD