Progressem adequadament... xD

Bon dia al dematí!

Doncs, bé, ahir com us vaig dir em vaig llevar a les 5:30 per fer-me el ditxós passaport de residència. Vam agafar el tramvia a les 6 i poc amb l'Anna i la seva companya d'habitació, la Ganze.
Vam quedar a la facultat de filosofia amb el seu tutor (tb dit buddy) perquè no teniem ni idea d'on haviem d'anar i perquè, per descomptat, la policia no parla anglès. Així doncs que a les 7 ens vam trobar amb en Martin, un txec força simpàtic que estudia filosofia i japonès. Després de caminar força i agafar dos autobusos hi vam arribar. Vam entrar en una sala petitíssima i plena de gent que ni s'hi cabia. Però de seguida ens vam adonar que allò era pels que no eren de la Unió Europea (la Ganze es va haver de quedar allà, perquè és de Turquia). Així l'Anna i jo vam anar cap una altra sala. Vam flipar una mica perquè la nostra sala era gran, espaiosa, amb poca gent i molts funcionaris per atendre't, rollo ciutadans de primera i de segona xD Menu, així doncs ja sóc oficialment resident de la República Txeca (ho has de fer sempre que està més d'un mes en un país). Seguidament vam anar a fer un cafè, perquè ja no ens aguantavem.

Cap a les 12 i picu aquella gent ja tenia gana, així que en Martin ens va portar a un restaurant típic (i barat!) molt maco i vam compartir un plat típic: pato amb trossos de poma i un pa estrany, és com moll, però no està mal del tot. Per beure, si no demanes res, et porten una gerra de cervesa de mig litre... déu meu, jo que mai havia begut cervesa... em va costar i només me'n vaig poder beure la meitat! xD I si a més a més te l'acabes i no els hi dius res, suposen que en vols més i te'n porten una altra! Sort que no va ser el cas... estan bojos aquests txecs! Després vam anar a fer un cafè a una cafeteria molt maca, com si fos antiga, com les d'abans. Jo no volia cafè, però per demanar algo vaig demanar una mineral water... error! em van portar una aigua amb gas... grrr! Bé, després d'aquí jo ja volia tirar cap a la residència però la meva buddy Lucie em va enviar un sms per quedar a les 15:30 (llavors eren les 14:30). Així doncs em vaig separar del grupet i vaig anar cap a narodni divadlo xD Em va costar una mica però finalment vaig trobar a la Lucie amb el Miguel, un estudiant erasmus de Madrid a qui la Lucie li fa de buddy també. Ens va portar a un bar rollu mexicà, i ens va convidar al que volguessim. També ens va convidar a dinar a casa seva pel dissabte, ens va dir que ens faria menjar típic d'aquí i després visitariem alguna cosa. La Lucie és super maca i odia el caràcter tancat dels txecs, s'indigna molt per la seva manera de ser. Vam passejar una mica i cap a les 6 vam tornar cap a la residència amb el Miguel.

Quan vaig arribar a l'habitació, l'Amalie s'estava arreglant i tal, i em va dir d'anar amb ella a una Erasmus party que organitzaven els de la facultat de filosofia... i vaig pensar, per què no? Així que em vaig dutxar ràpid i tal i vam agafar el tram i un metro. Primer ens vam trobar amb un amic seu, un altre danès de nom complicat xD Vam anar al cafè slavia (pijillu...) amb una noia que tocava el piano i tot al nostre costat. Però bé, em van convidar ^^ . Jo vaig prendre un baileys i ells cervesa, com no. Al cap d'una estona ja vam anar cap a la party. Primer estava tot força buit. Així que vam anar a seure en una taula... a poc a poc s'anava omplint. Vaig veure arribar els meus veïns italians (com no xD) i també el Miguel. Després es van trobar un finès, que ells ja coneixien que no parava de xerrar. Heu de pensar que el nivell d'anglès de tota aquesta gent és impresionant, i entre la música alta i tot em costava molt seguir-los. Però la veritat és que va estar bé, vam parlar de moltes coses de les nostres cultures. Era en plan d'agafar qualsevol tema de conversa i començar... In Danmark blalblabla, oh in Catalonia blababla, and in Finland blablabla... xDD una de les coses que jo els hi vaig dir era que em semblaven molt i molt formals, posant l'exemple que al nostre país no és gens normal donar la mà quan coneixes a algú (noia i noi o noia i noia), en canvi ells ho fan sempre. Així que a l'hora de marxar em diu el finès, si vols ens acomiadem a la teva manera, i em va fer dos petons però les nostres galtes ni es van tocar jajaja també els hi vaig parlar de la sangria per exemple, i del sentiment català xD

En fi, quin rollu us he fotut. Avui no sé pas què faré! Un kiss!!!

I jo tb us trobo a falta!!