Família Ulisses, Budapest i grans amics!

Quantes vegades he pensat... demà actualitzes el blog, però al final res de res... Però aquí estem, malgrat la calipàndria que porto a sobre!

I quantes coses a explicar... aquests últims caps de setmana han estat un no parar... primer Berlin, després la visita de la família, després la meravellosa ciutat de Budapest i aquest últim la immillorable companyia dels meus amics :D què més es pot demanar? sabeu quan creieu que no es pot ser més feliç?? Doncs així em sento jo!

Aquí us poso unes quantes fotus de la family, vam passar tres fantàstics dies passejant per la ciutat. El millor: el sopar a l'apartament on també van venir l'Anna i la Gamze, les meves dues millors amigues d'aquest erasmus! Va ser maco... sobretot veure que res havia canviat, que tot continuava igual... us atimu! ^^

I què dir de Budapest? Doncs que va ser un amor a primera vista... a vegades no t'esperes res, simplement una il·lusió per conèixer allò desconegut, però sense expectatives! I de cop hi ets, i t'hi trobes i ho veus tot molt més esplèndid i màgic del que mai t'hauries imagina't. I sembla que cada detall estigui pensat perquè encara et resulti més perfecte tot plegat... la remor de l'aire, la boira baixa, el xiuxiueig del riu, el soroll de les branques al passar el vent... i el perfum d'algun desconegut que contempla la ciutat igual que jo. Budapest és una ciutat nostàlgica, com moltes de les de països de l'est, però és una ciutat que es fa estimar a mesura que la vas descobrint. És un viatge que no m'arrepentiré mai d'haver-lo fet. (si voleu veure les fotos, estant penjades al facebook).

I dels meus amics... no és que m'hagi cansat d'escriure però us mereixeu una entrada a part i a veure si aviat tinc fotus i les puc penjar :) mil gràcies per haver fet d'aquests 3 dies un record inoblidable!

Ah si, intentaré renovar més sovint, que ja n'hi ha que se'm queixen... :P