Escolto la cançó "Que boig el món" dels nous Lax'n'busto. M'inspira. No trobeu que a vegades hi ha una cançó per a cada etapa, per a cada moment, per a cada escena de la vida?
Dijous vaig anar a l'enterrament d'una ex-companya de classe. Feia molt temps que no la veia, però em va tocar la notícia. Així, de cop i volta, aquella persona havia desaparegut. Ja no me la trobaria mai més pel carrer, ni tindria més notícies seves. Em pregunto, qui mou els fils del nostre destí, qui ha escrit el guió de la nostra vida. I nosaltres, simples actors amb un paper improvitzat, no podem saber què ens espera a la cantonada, ni què passarà demà. Tanmateix, potser el millor és no saber on s'acaba el nostre camí, ni què té pensat el món per a nosaltres, ara que ja ens hem acostumat a viure amb incertesa. Seria angoixant anar fent una creueta a cada dia que passa abans que arribi la data que s'ha escollit per a que deixem d'existir.
La reflexió a que una arriba després de tot això és la d'aprofitar el que es té ara, saber-ho valorar i intentar no fer un drama dels petits problemes que van sorgint al dia a dia. Estem vius, això és el més important.
1 comentari:
Aquestes notícies la veritat és que no son gens agradables.
De tota manera s'ha de mirar endavant, i pensar en els bons moments que hageu compartit.
I res que si vols viure al 100%, estaré preparat pel repte :D
P.d. Soc el miki!!!
Publica un comentari a l'entrada