Però escolti, a mi se m’acudeixen més solucions. Sr. Aznar, si vostè cobra 1 milió d’euros l’any entre pitos i flautes, s’estima tant el seu país i es preocupa tant per la seva economia (l’espanyola vull dir, de la particular no cal que se’n preocupi massa, ho té força bé), per què no fa un gest d’heroïcitat i renuncia a aquests calerons a favor de l’estat per ajudar a remuntar una mica la cosa? A veure, “todo por la patria”, no? i vostè que no és català, i per tant, no és garrepa com nosaltres, segur que no li fa res ni li ve d’aquí... Com? Que amb això tampoc solucionaríem res? Que no ho sap que els petits canvis són poderosos? Ho deia un home disfressat de no sé ben bé què que es feia dir capità enciam. Ja sap de què li parlo, segur que se’l mirava en la intimitat...
I que quedi clar que no és que jo no pensi que no es mereix aquest sou, déu me’n guardi! Estic segura que escalfa moltes cadires i que les escalfa molt bé i que els seus consells són del tot clarividents i il·luminadors, com aquest. Accepti també aquests humils consells sisplau, tot i que ja sabem que a vostè ningú li diu el que ha de fer, com tampoc “nadie le dice cuantas copas tiene que beber.” Ara, això ja no és cap consell, és un desig: “Váyase ya de una vez, Sr. Aznar, váyase.”
4 comentaris:
Escolta!
Completament d'acord !
que se'n vagi, que se'n vagi!
Caro
In-inda-independencia !!!!
I el problema és k amb les seves paraules, porta a que altres anomentas socialistes i zapateros, adaptin (tot i ke amb formes diferents) el mateix discurs anti-autonomies...i la crisi els dona el teló de fons perfecte per poder portar a terme allò k sempre han volgut, la desaparicion del estado autonomico, o com a mínim la seva minimització.
Pel ke fa a tema honorarir...ki li ha de dir al senyor Aznar ke cobra massa...si l'únic partit, k malauradament té poder per fer-ho, el seu ex-president anomentat Gonzales segueix els mateixos passos?
Molt bon article !!
Alba!
Primer de tot et vull donar ànims perquè no deixis d'escriure en aquest blog! Ho fas molt bé!
Pel que fa als sous desproporcionats d'alguns "privilegiats" penso que haurien de desaparèixer, com els famosos sous vitalicis. Com pot ser que per haver treballat en càrrecs polítics es tingui el dret de cobrar de per vida? Mentre persones que han cotitzat durant 35 anys i que ara es troben a l'atur no tenen dret a una jubilació digna. I un llarg etcètera que malauradament afecta a molts, llunyans i propers.
En fi, que ja m'he descarregat, jeje! I et torno a donar l'enhorabona pel teu blog. En sóc una seguidora!
Moltes petonets wapa i ens veiem aviat!!
Meri !!!!!
Ara discreparé una miqueta amb tu, jo crec que els sous vitalicis x aquells que han ocupat els carrecs + alts d'un país (presidents, ministres...) han de ser-hi, bàsicament pk akesta gent ni mes ni menys ens han estat representats a tots (ens agradi o no, i no pot ser que de cop te'ls trobis envoltats de miseria. A més a més k suposo k l seva posició (ex...)compte amb unes despeses extres de seguretat... més elevades k per a la resta de mortals. Ara bé la qüestió crek jo k estaria en, si ja tenen altres ingresos, cal k mantinguin el sou vitalisi? Jo crek k s'hauria d'establir un sistema pel kual sino tenen res+ dons sou de ex el k sigui, però un cop tinguin altres ingresos akests hauria de kdar en "stand by", fins k el tornin a necesitar.
Bé nuce és numes una reflexió !!!!
Petons i abaçades per tothom!!
Publica un comentari a l'entrada