Dones al poder

Tot i que la preparació professional de la dona ha millorat molt en les últimes dècades, aquest fet no es reflexa en la incorporació de la dona al mercat laboral en llocs directius o d’alta responsabilitat. Existeixen múltiples factors que expliquen aquest fet, i en el moment d’accedir a càrrecs de responsabilitat, aquests motius es veuen exponencialment incrementats. Segons els experts, totes aquestes limitacions a les que s’enfronten les dones en l’àmbit laboral s’anomenen “sostre de vidre”, ja que és una barrera invisible però difícilment traspassable.

Les dones directives es troben en les empreses que no discriminen a la dona, o en les poques que apliquen polítiques antidiscriminatòries. Malgrat tot, cal veure quins són els tipus de dones que ocupen llocs de responsabilitat. La majoria d’elles són solteres, viudes o divorciades. Aquest fet té una lògica explicació: és poc probable trobar una dona casada que hagi tingut una trajectòria professional que li permeti accedir a llocs d’alta responsabilitat, ja que les tasques domèstiques li han restat temps i la disponibilitat emocional que requereix fer carrera professional.

Si ho analitzem bé, podem arribar a la conclusió que fins i tot la discriminació positiva acaba beneficiant a l’empresari. Posem pel cas que dos persones igualment qualificades volen aconseguir el mateix càrrec dins d’una empresa, amb la diferència que un d’ells és home i l’altra dona. La dona, acostumada a la societat sexista en la que viu, tindrà unes exigències econòmiques més baixes que les dels homes, i per tant, el salari que demanarà i que li pagaran serà inferior. Amb això, l’empresari haurà complert dos objectius: contractar una persona qualificada a un sou més baix i, per tant, més rentable, i el reconeixement d’empresari antisexista.

Malgrat que hi ha empresaris que apliquen aquestes polítiques en dones sense massa lligams familiars, n’hi ha ben pocs que les apliquin també en dones casades i amb fills. Prefereixen dones que no hagin de cuidar una família. Qui ha de plegar sempre de la feina per portar els fills al metge? Qui ha de demanar festa si el fill es posa malalt? Generalment la dona. No perquè sigui una dona, sinó perquè segurament el seu salari serà inferior que el del marit, així com el seu càrrec laboral. Tenint coneixement d’això, els empresaris intentaran que els llocs de més alta responsabilitat els ocupin homes, o en tot cas dones amb les condicions que s’han esmentat anteriorment. Seria massa arriscat per a ells que aquestes posicions les ocupessin persones amb moltes més possibilitats d’haver de deixar el treball durant una estona determinada per a qualsevol incidència domèstica, i així doncs, ens trobem en un coll d’ampolla.

En les empreses on treballen directives, hi ha proves d’una segregació per gènere. És més probable que les dones treballin amb dones que amb homes, i que les seves subordinades també siguin dones. Això indica la falta de disposició dels empresaris a contractar una dona per a que supervisin homes i la seva possible preferència a contractar una dona perquè en dirigeixi a altres en àrees tradicionalment de rol femení. Una altra explicació seria que els homes no estiguin disposats a sol·licitar una feina la qual estiguin sota ordres d’una dona.