Una de les coses que has de fer abans de marxar d'un lloc és acomiadar-te de tothom i de tot el que t'estimes. Jo no és que hi freqüenti gaire, però m'encanta contemplar-lo, sentir l'olor, aquest so tan especial, aquesta remor... Així doncs que m'en vaig anar a veure aquest mar tan nostre per dir-li a reveure xD
3 comentaris:
Jo tinc millors records de la mar, era de nit l'ultim cop que la vaig veure, feia fred, era fosc... però la teva llum i escalfor van fer que fos la millor mar del mon!
Tingues sort a Praga :)
Un petonas preciosa!
Ohhh que bé que t'ho montes !!!
Vagi bé.
Albert
Nena!!
Precioses les fotos! Espero que des de Praga anem reben notícies teves, tal i com el poli ens té acostumats, jeje!
I ànims wapíssima, que aquesta experiència serà com una alenada d'aire fresc, ja ho veuras!!
Mil petons i espero veure't abans de que marxis!!
Publica un comentari a l'entrada